UF03

Tipografia y tipometria

TIPOGRAFIA - Caracteres/historia/tipografia/partes de los caracteres/familias de caracteres/tipologias de familias

TIPOMETRIA - unidades de medida/cambios de unidades medida

                                                                              

sangries, estudi de paraules, tabuladores, kern track

Tipografia: un conjunt de características vsuals de les lletres i nombres d'un text tals, com, el seu disseny, la seva forma i grandaria

   /serifes - terminales, adorno, etc (times)

  1- \no serifes - (helvetica)

lãs series, mês communs son les de textes i llibres

les no serifes mes utilitzades son per titulars curts de diari o rotuls de carretera

2 interletrejat- 

Tipografia= arte sutil 

A)Letras- trets carcteristics

B)Families de lletres - organitzadas en alfabets

C)Paraula

D)Linea  <-

E)Paragraf/

F)Bloc de text

G)La columna

H)la maqueta de pagina

I)L'impres 

A) les letras del mon venen de la roma antigua, tenían una estructura vastant modular

M- dividida en 1000 x 1000 unitats 1.000.000 d'elements en el mon digital

B) families de lletres, son el conjunt de signes ecriturals que comparteixen trets de diseny comuns

Subfamilies

1) ample del traçat - fi, mig, negre, etc

2) forma del traçat - perfilat, ombrejat, etc

3) proporcio dels eixos - rodona, estreta, expandida, etc

4) inclinacio dels eixos -  cursiva, inclinada

C) la paraula

-> millar lectura: barreja de mayúsculas i minusculas

1)forma exterior M densificacio (menys diferencias)

                          m densificacio (lletres que pugen i baixen)

2)ritme interior - joc de blancs

D) la linea es sempre un conjunt de paraules que dona suport sobre la mateixa linea base

1)Espai entre paraules |-------------------\

                                                                   -----------------------------> problèmes tipometrics

2)Dimensions de la linea - grandaria de la lleta |-------/

                                                tipus de lletra

                                                nombre idéal de caracters

E)paragrafs - obres de creacio, llibertat /tot la resta: adecuacio a - diferenciacio grafica, brevetat

F)Columnes i Mqueta - la preferencia per utilizar un nombre de columnas determinadas, depen de: l'ample de la pagina, 2 columnes de 35 caracters, 7 de 80/tipus de projecte/ raons de diseny

Els blancs son funcionals, calman la lectura i tenen posibilitats esteticas

de la grandaria del cos, depen la linea

de la longitut de linea, depen la interlinia

de les interlinies, depen la COERENCIA del paragraf

1-Hisoria de la tipografia

Roma, segle 1 dC

les maiuscules

segle primer

els romans tenien in alfabet  identic a l'actual, encara que faltant-li algunes lletres J,W i V

Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipografics fonamentals

Imperi romà

Influencia descisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adecuada difusio per tota l'Europa conquistada

Abundants restes emostren la difusio de l'escritura a Roma:

a)lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en la pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de  l'instrumentque les va tallar, aixi com el pinzell emprat per a l'esboç de la compocicio

b) avisos en les rondes i carrers pintat amb pinzell

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica

Els estils tipografics fonamentals qe registrava la societat romana eren:

-Quadrata

Maiuscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.

auge entre regona mitad del selle I y el segle III

en codix de luxe, aguantara fins al segle VI i fins al segle IX en titulars

Mateixa alçada i amplada

Totes les lletres deriven de formes cuadrades, circulars i triangulars

Formes rectilinies, acabades en traços rematats amb gracies

Formes simples. sensé lligadures.

Rustica

Versions menys formals i mes rapides en la seva execusio de les maiuscules quadrades

Es una escriptura de maiuscules mes adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports "tous"

Cursiva

Diverses modalitats d'inclinacio de les maiuscules

Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecucio mes rapida

D'entre les grans aportacions dels romans a l tipografia, destaca especialment l'establiment d'un canon d'escriptura molt perfilat 

La colonna Trajana

(Roma, any 114 DC)

Els caractères mostren un petit peu per compensar  l'examplament optic de la part central del trets verticals, i establir una base imaginaria de linia.

-Les minuscules

Amb la decadencia de l'imperi roma tenen lloc dos fets decisius:

a) un avanç

Utilitzacio de nous suports: el pergami i la vitela

Preparats den fines lames plegades i enquadernacdes en codex, son un esbos del moderns metodes d'encuadernacio.

Amb ells, l'us de noves eines com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugera va sustituir en  molts casos la canya

b) Una consequência

Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

Per la rapids de'lescriptura, us de les precessores de les primeres lletres minuscules: les lletres unicals

El tipus de lletra Uncial

Desenvolupat pels romans del segle IV, i despres vaser molt usada en escrits cristians fins al segle  VIII

Totes les letras tensen un altura fix, excepte la D i la H

Totes les lltres eren anguloses, excepte l' A, D, I, H i M, que eren arrodonides

El tipus de lletra Semiuncial

Mes tare es va elaborar en altre estil -mes proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres Simuncials (semiuncials)

Algunes d'aquestes lletres se sortien de la linia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats

Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura

Minucula carolingia

Despres de la decadencia i la caiguda de l'imperi roma, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental ca encarregar a Alcuino de York -proffesor de l'escola de la Cort d'Aachen- que desenvolupes una minuscula forma, per a usar-se com a lletra de llibre en tot occident

serra disseny dels carcters de caixa baixa (any 789dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea

El suport de Carlomagne va servir  tambe per que s'instituïssin clarament jerarquies en la composicio, alternant l'us d'unicials, semiuncials i minusculas carolingia.

Lletre gotica

Segle X, monestir de St. Gall (Suïssa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era mes rapida de desciruire aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en moment en el cual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement.

En els segles posteriors la copia de llibres augmentar encara mes

En els països nordics es va desenvolupar na variant de lletra anomenada Teixidura

lleetra gtica molt estreta y molt negra

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV

Textes precisus: estil amb traços vertials de lletra perpendiculars a la linia de l'escriptura.

Textes quadrats: abm peus rombics creuant la linia d'escriure.

Va a ser el model dels primers tipus d'impremta. Aixi es va impprimir el primer document en occident: La Biblia de Gutenbarg.

Littera bastarda: estil cursiu angulos. La lletra goica es va difondre, encara qe amb dsiugal acollida, per tota Europa

Littera Moderna: a Italia es va idear una variante de la gótica, mes arrodonida pero igual de condensada que va ser mmolt utilitzada a Italia durant el Renaixement.

Littera Antiqua: Cap a l'any 1400, en la mateixa Italia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradicio carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna

Minuscula de Niccoli: l'ambient anava propiciant cada vegada mes l'aprofundiment en les tecniques manuals d'escriptura, Aixi, previ a la invenvio del rotogravat en l'any1446, Niccolo Niccoli desenvolupa aques estil de lletra, precursora de l'escriptura italica moderna, i elaborda a partir de la cursiva gotica informal.

La impremta

1450: Gutenberg inventa alhora els caracters mobils i la prensas, creant la impremta a Europa.

Precedent: en Orient, el corea Pi_Sheng havia inventat els caracters mobils en fang cuit

1200 dC: els coreans ja fonien els tipus en bronze

1300dC: els coronas can imprimir el primer text congest

1456: el primer tex occidental va sortir de la impremsa de Jhon Guntemberg.

Ull

1) Qualsevol que sigui l'origen d'una composicio, l'll dels caracters es el que es veu en el paper

2) En tipografia, l'ull d'un caracter es la seva part impressora, el signe en relleu que rep la tinta que cal dispositar per pressio en el suport de que l'origen arriba al taller

Lingot

1) En tipografia:

peça metal·lica que forma part del material de blancs.

Com tal, la seva altura es inferior a la dels caracters.

La seva longitut i el seu gruix son variables

Serveixen per omplir els grans blancs en les formes tipografiques: parts de pagina o pagina sencera que han de quedar en blanc.

Es diuen imposicions quan separen unes pagines d'unes altres en la branca.

Muscle

1)En tipografia:

espai compres entre el limit extern del traç de l'ull de la lletra i linea que delimita pels seus quatre costats la basae superior del paral·lelepipede tipografic.

Hi ha, doncs, un muscle superior o de cap, un buscle inferior o de peu i dos muscles laterals, un esquerre i l'altre dret

Els dos primers es relacionen amb l'interlineat, i els dos segons, amb l'acostament o prosa.

Els muscles son de valor diferent segons la lletra.

Els mes importants son el de les lletres dl mig (a,c,i…)

Els mes reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull   superior (b,d,f, etc) i els de les lletrs les astes de les quals ocupen l'ull inferior (p,q,g,etc)

Una I impresa sota P, per exemple, no esta separada mes que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.

El cos d'un caracter tipografic es sempre igual a l'altura de l'ull mes els seus muscles de cap i peu.

2) En composicio en fred no cal preocupar-se de la nocio de uscle, sino del seu equivalent: l'espai que separa una linea de la següent.

Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntat, esta prevista pel constructor de la tipografia, una distancia minima, lligada a la nocio de cos.

Aquesta distancia, que no es deguda a la presencia material de cap muscle, garanteix a la composicio una llegibilitat satisfactoria.

Unitat de les lletres

Les letras d'imprempta están confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la "M" te 18, la "a" te 8, la r te 7, la t 6 etc.

Classificacions tipogràfiques

Maximilian Vox va classificar per primera vegada
tots els tipus de la seva època; el seu treball va posar
les bases per al desenvolupament d’altres
classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl.

A continuació presentem les classificacions
tipogràfiques que han transcendit.
Familiaritzar-se amb elles ajuda a conèixer el
desenvolupament que ha tingut la tipografia en el
temps, així com entendre les diferents
caractéristiques de cada subgrup.


François Thibaudeau (França, 1921)
Aquesta classificació es basa en:

• el contrast de les astes
• i, sobretot, en la forma de les terminals.

Romain Elzévir (Romana antiga)
Característiques bàsiques:

• prenen les característiques de les romanes de Jenson o
Garamond, començant pels seus remats triangulars.
• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs
triangulars.
Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.

Romain Didot (Romana moderna)

Característiques bàsiques:

• comparades amb el grup anterior, aquestes són més

rígides i geomètriques en traç

• gran sobrietat dels seus remats

• traços amb fort contrast clarobscur

• serifes filiformes.

Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.

Egyptienne (Egípcies)

Característiques bàsiques:

• pesats patins quadrangulars

• poca modulació en els seus traços

• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual

gruix o major al dels traços.

Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.

Antique (Pal sec)
Característiques bàsiques:
• manquen de remats o patins i per això tenen major
relació amb les capitals gregues que amb les romanes.
• presenten traços de gruix uniforme
• les serifes no existeixen.
Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,

Aldo Novarese

Classificació modificada de la creada per Maximilian Vox

Lapidaires

CaracterТstiques bИsiques:

• són tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra

• principalment sЧn tipus basats en les inscripcions de les

capitals romanes, perШ incloent tambО les llatines.

Alguns exemples sЧn: Hadriano, Open Roman i PerpПtua.