UF1

Historia de la informatica 

Test de Turning

Aquest test requereix un ordinador que sigui capaç de mantenir una "conversa" amb una persona sense saber si ho esta fent am una persona o un altre ordinador.

Abac

- Un contable de 1947 de origen japones amb un abac, amb un soldat america amb una calculadora de la epoca. Reslutat: va guanyar l'abac.

- A principis del segle XVII, trobem els ossos de Napier, un matematic escoses, eran tires de ivori (marfil) amb lletres escrites.

- El 1622 va apareixer la regla de calcul. S'han  continuat fabricant fins al segle XX.

La Pascalina

El 1642, Blaise Pascla, va inventar la Pascalina, fart de veure al seu pare fent calculs a l'oficina d'impostos.

Important

- Normalment es pensa que noves tecnologies surgeixen per atzar, de l'acció inventada d'un gran home o dona.

- Pero no e aixi, els inventos d'aques aparells, son persona que han estudiat i han donat molts voltes a una idea fins aconseguir el que volien.

- El 1672-1673, la calculadora de leibniz feia calculs de les 4 operacions basiques i extreia l'arrel cuadrada.

- Per fi, el 1862, Charles de Colmar, treu l'aritmometre, amb vocacio de comercialitzar-lo

-aquesta calculadora esta perfeccionada i no fa errades.

129 anys despers, al 1801, Joseph Marie Jacuard, propietari d'una filatura, va colocar disenys en els seustelars, mitjançant un sistema de acrtones perforats.

- El teler pot programarse.

- Els disenys son atractius i modificables per clientsdiferents.

- Representa un factor de progres vital en la historia de la informatica.

Primera computador modern

Charles Babbage, construeix una maquina per fer tots el calculs y formules del seu doctorat, fent servir les targetes perforades de Jacuard.

Per primer cop tenian el primer circle natural de computadores.

Augusta Ada Byron

-La primera dona informatica i programadora del mon.

-Va construir moltissim a la bona factura del planols de Charles Babbage.

El 1890, Hermann Hollerith, per accelerar el treball del cens de U.S.A.

Hollerith era un estadistic, per fer el cens de 1880 de U.S.A es tarden 7 anys.

- Graciesa ell, l'exit es van codificar les respostes del cens en targetes perforades.

Era tal, l'exit de Hollerith que va fundar la Tabulation Machine Compring, que desperes va unirse amb dues empreses, van formar la Computing Tabulation Recording Company.

Després de la mort de Hollerith al 1924 va cambiar el nom a I.B.M (International Bussines Machine).

Part Segona

La infomratica

Les raons

- La Segona Guerra Mundial proporciona un estimul als governs per invertir en investigacio per fer bones computadores.

- Despres de la guerra, per descriure el progres tecnic dels ordinadors, el informatics parlen de generacins informatiques.

- en el 1943, per arrenc de la marina Nortamericana, el IBM va construir el Mark I, totalment electromecanic, de 17 m de llarg, 2,5 d'alçada i 5 tones de pes.

- Mark I era una maquina molt lenta tardava ente 3 i 5 segons en fer una multiplicacií.

Eniac

L'exercit america va demanar una computadora per poder calcular la trajectra del projectils,

L'ordinador no guardava les daes processades, així Jhon Von Neumann, investiga y aconsegueix una anera de emmagatzemar les dades.

Primera Generacio d'Ordinadors (1951 - 1959)

Els ordinadors es dirigeixen ja al mercat comercial.

Fan servir valvules de vuit.
Els tambors de memoria apareixen i eran un sistema d'enmmagatzematge secundari.

Personal qualificat i treballen en llenguatge maquina, tot son 0 i 1, sen especialitzen el que programen aquestes maquines.

I totes les maquines encara treballen amb targes perforades.
Univac, versio comercial de E.I.N.A.C.

Segona Generaco d'Ordinadors (1959 - 1963)

- Un invent de 1948 canviarie la forma de fabricar ordinadors de transistor.

- Gracies als "llenguatges d'alt nivell" els ordinadors son mes facils de programar.

- Els ordinadors poden comunicarse enre ells per lineas telefoniques.

- La cinta magnetica, sustitueix al tambor cm a emmagatzament secundari.

Pero, l'ordinador es paraava molts cops perque l'entrada i sortida de dades era molt lenta.

- L'altre solucio al problema seria el projecte MAC (ordinador d'acces multiple)

Tercera Generacio d'Ordinadors ( 1963 - 1975)

- Un invent de 1958 cambia novament la forma de fabricar ordinadors, els circuits integrats incorporen transistors i circuits en un disc de silici.

- El PDP 8 v ser el primer mini ordinador del merca al 1965. P.D.P (Processador de Dades Programades)

- El PDP va ser una obra d'empresa pionera al 1962, que va establir un lloc mitic a l'historia de la informatica

- Els ordinadors costavan una cuarta aprt de que costavan abans

- Les petites companyies poden comprar ordinadors.

- I.B.M treu un nou model, el 360 de diferents tamanys amb el mateix llenguatge de maquina.

- Al 1967, IBM decideix obrir eks seus sistemes de manera que l'operdador nomes compres esl transistors necesaris.

Quarta Generacio d'Ordinadors (1975 - 1990)

- Al principi del 1970 cambia la manera de fabricacio amb el xip micropocessador

- Un xip micropocessador te un sol xip en tota la unitat de control i l'unitat aritmeticologica d'un ordinador.

- Les tecniques de fabricacio permeten fabricaros a gran escala.

- Pero les grans empreses no van prendre seriosament aquesa novetat, dient que era una joquina per els aficionats

- Altair de M.I.T.S, es de 1975, es el primer micro ordinador per aficionats.

Pero, dos joves empresaris, Steve Jobs i Steve Wozniak, somien en crear unordinador domestic.

Van vendre el seu cotxe per 1000€ i es van posar al seu garatge i funden Apple Computer al 1977

Cada vegada hi han mes transistors en un xip.

Apareixen el llenguatges de molt alt nivell.

Es desemvolupen les primeres xarxes d'alta velocitat: LAN i WAN

Cinquena Generacio d'Ordinadors (1990 - avui?)

- Ordinadors cada cop mes petits, rapids i economics.

- Gran versatilitat de softwer.

- No cal saber informatica per utilitzar ordinadors.

- Desde 1981 fins 1991 Apple i Microsoft no eran compatibles.

- en 1969, en plena "Guerra fria" entre U.S.A i la Unio Sovietica, una subdivicio del departament de defensa, va crear una manera de diseminar la informacio i guardar-la en difernts llocs (A.R.P.A)

Ergonomia

Per tenir una correcta postura cal esta ven assegut, a aixo li anomenem ergonomia, cal tenir una correcta postura per treballar devant d'un ordinador.

Sistema binari

El sistema binari, en ciències i informàtica, és un sistema de numeració en el qual els nombres es representen utilitzant solament les xifres zero i un (0 i 1). És el que s'utilitza en els ordinadors, a causa que treballen internament amb dos nivells de voltatge, per la qual cosa el seu sistema de numeració natural és el sistema binari (encès 1, apagat 0).

Aqui es mostran representats uns nombres e sistema binari, amb els nombres duplicats:

Base decimal → Base 2 (0,1)

A) 7525 – 1110101100101

B) 646 – 1010000110 

C) 15421 – 11110000111101 

D) 66 – 1000010 

E) 6 – 110 

F) 28 – 11100

G) 151 – 10010111 

H) 25 – 11001 

16348/8192/4096/2048/1024/512/256/128/64/32/16/8/4/2/1

Exemple: pero el nombre 7525 comencem agafan a partir del nombre 4096 fins al 1 y seleccionem els nombres que sumanlos donin 7525 marcanlos amb1 i els que no el deixem en 0

4096   2048   1024    512   256   128     64   32    16    8    4     2   1

   1         1        1           0        1          0          1    1       0    0    1     0   1